dijous, 11 de desembre del 2008

Europa i les infraestructures

Avui es reuneixen els Presidents dels Estats membres europeus per tirar endavant el pla anticrisi més ambiciós dels que es coneixen fins ara. Cal dir que, si bé bona part dels recursos seran gestionats pels diferents governs, s'ha avançat en la coordinació i l'estratègia conjunta, un camí que cal reforçar.
En aquest pla, s'ha parlat de salvar l'automòbil, d'empendre mesures per impulsar el consum, dels aspectes fiscals, però es parla poc d'infraestructures tant físiques -xarxes de comunicacions, energia -també renovable-, etc- com intangibles -recerca, coneixement, ciència, serveis, etc.- que vertebrin realment la Europa dels projectes concrets que poc a poc configuren també la Europa Unida i el projecte compartit.
Obama ha apostat per les infraestructures i les innovacions en el medi ambient. Europa ha d'aprofitar aquest pla per preparar-se de cara al futur i accelerar els projectes que "cusin" els seus "pedaços" que encara queden per unir, amb l'impuls addicional també dels governs nacionals. Estic parlant per exemple d'accelerar la construcció del l'eix mediterrani cap a València i el sud i cap al nord, incidint també en el territori francés i italià. De què serveix tenir una Unió per a la Mediterrània amb seu a Barcelona si a Europa som incapaços d'apostar fortament per les infraestructures a casa nostra que la vertebrin -i aquí apel.lo a França que la va impulsar-, i a aquesta ciutat la deixem desconnectada del món per via terrestre -i també aèrea com explico tot seguit-? Seria el moment també d'entendre, a Espanya, que les infraestructures de suport (ports i aeroports) d'aquest Mediterrani tenen un àmbit d'influència més enllà de les fronteres. Que per això l'aeroport del Prat ha de tenir autonomia plena de gestió per aprofitar l'àrea de l'euroregió. En aquest sentit trobo a faltar que el President del govern, a més de reunir-se amb empresaris, sindicats i la banca, no s'hagi reunit amb les Comunitats Autònomes per avaluar com fer front a la crisi i les seves necessitats.
Per no parlar de les infraestuctures en intangibles y de serveis. O Europa aplica sense dilacions l'estratègia -en coordinació també amb els seu estats membres- d'inversió en projectes d'innovació, en coneixement, en recerca aplicada en col·laboració amb empreses -grans i petites, els vivers d'emprenedors- i universitats, amb creadors i investigadors, o serem ben aviat el furgó de cua d'un mon globalitzat en que ens quedarem sense avantatjes comparatives, i els seus estats membres, cofois del seu patriotisme però relegats a un segon pla de la voràgine en la que està immersa el mon.