Finançament i Europees

A voltes amb el finançament

José Luis Rodíguez Zapatero està ultimant la seva proposta de finançament per a tota Espanya i ho fa -segons he llegit- a partir de l'equitat sobre les necessitats de tots els ciutadans. Aquest és un bon plantejament perquè reforça el criteri de població en l'assignació de la despesa per als serveis bàsics. Es tracta de que cada ciutadà percebi, com a mínim, el mateix per a l'ensenyament, la salut i els serveis socials -d'entre els quals el més important son els vinculats a la dependència-, independentment d'on visqui. I aquest criteri hauria de servir també perquè un cop aplicada la solidaritat, cap ciutadà d'un territori es quedi, com a mínim, amb una renda per sota de la mitjana. Però precisament per això i perquè avui, en el marc d'aquesta Europa unida en la diversitat, el debat territorial és la base sobre el que s'han d'articular les grans estratègies regionals que superin les fronteres tradicionals, a la llarga Zapatero no podrà defugir-ne. El debat del finançament és així, també, junt amb el debat sobre les infraestructures, un debat d'estratègia territorial -que no necessàriament ha d'enfrontar-los entre sí i ha d'incorporar els municipis- que ha de regir-se per l'equitat i la proximitat als ciutadans, l'eficiència del sistema i per la capacitat de desplegar el màxim potencial dels territoris, la seva capacitat de decidir i codecidir sobre els temes que li afecten en el marc d'estratègies compartides entre sí i amb Espanya i Europa, sobretot d'aquells que han expressat la seva voluntat de governar i cogovernar el seu prop destí des de fa temps -això vol dir més d'un segle-. El finançament te doncs uns altres aspectes importants: què aporta Catalunya a la solidaritat -crec que s'haurien d'afegir recursos fins assolir la mateixa despesa per càpita als territoris que en son deficitaris, en funció de la renda-; què aporta als serveis de l'Estat central; i si podrà decidir també sobre la resta dels seus recursos. Això és, de fet, ni més ni menys que posar sobre la taula un debat territorial de caire federalitzant sobre una Espanya i Europa més modernes, menys enquilosades i rígides, menys geràrquiques, més multipolars i obertes. Crec que Zapatero no tindrà més remei que afrontar-lo. No només això, sino que, si se'l creu, hauria de portar la iniciativa i convencer als seus i a la societat que això és el que es necessita entrat ja el segle 21, també per fer front a la crisi. Finalment penso que l'acord de finançament a Catalunya hauria de ser acceptat per les forces polítiques catalanes.

Candidatura catalanista per a les europees

Seria interessant una candidatura àmplia catalanista i de progrés, demòcrata, social liberal, per a les Europees, amb diferents sensibilitats i fins i tot amb persones de diferents partits? Sí. Per crear un estat propi al sí de la Unió Europea? No. Desvinculada d'una opció a/i per a Espanya? Seria desitjable que no. Desvinculada d'una opció a/i d'Europa? No. Per vertebrar una Europa més democràtica, més forta i propera, més viscuda per als ciutadans? Sí. Però també és veritat que avui fa falta una reflexió profunda de que aporta -què ha d'aportar- el catalanisme a la nostra societat avui, tot començat el segle 21.