flashos d'actualitat

Les coses es mouen a Catalunya, i, en funció dels meus darrers escrits, voldria traslladar-vos alguns flashos del que penso sobre algunes coses que estan passant.

1. Felicitar el Conseller Nadal per posar sobre la taula, com a membre del govern, l'eliminació de la limitació de 80 km/hora en el àrea metropolitana i instaurar un sistema de velocitat variable en funció del trànsit real, encara que jo aniria més enllà en aplicar el límit de 100 kms/hora només a la nit. A això em referia, per exemple, quan volia una Catalunya més lliure i una preservació intel·ligent del medi ambient, amb una atenció a les necessitats reals de la ciutadania.

2. En aquest mateix sentit, també seria interessant que el Govern aprobés finalment el quart cinturó amb un traçat que sigui útil a la connectivitat que preten i que necessita Catalunya per millorar les seves infraestructures vials, a més de les ferroviàries, aquestes sens dubte prioritàries i imprescindibles.

3. Sobre la radicalització de CiU, quin projecte té per Europa? Defensar un estat propi i independent per Catalunya? És aquest el debat que s'ha de fer entorn a les Europees o el debat és quin model d'Europa volem i què pot aportar Catalunya i a Catalunya, Espanya, i la pròpia Europa al món.

4. En qualsevol cas, si hem de parlar de l'Estatut, jo seguiria apostant pel sí, malgrat crec també que ens hem d'unir per assolir el millor per a Catalunya. Però amb un no ganyador, ara no tindriem cap instrument per negociar res, i, malgrat algunes deficiències, aquest Estatut pot donar més joc del que realment està donant. El que cal però, i sobretot, és convèncer, més enllà de la lletra de les normes, que un model de més autogovern, més lliure i cooperatiu en una Europa i un estat espanyol més vertebrat i federalitzant, és el que es necessita per fer front al mon globalitzat del segle 21.

5. Em semblaria just reconèixer les aportacions que molts han fet o puguin fer a la causa mai prou reconeguda d'Europa, arrel del relleu de Guardans, i per això crec que quan més units anem els europeístes en les causes comuns útils per a Europa i per a Catalunya, millor. En aquest viatge no podem pescindir de ningú, i ens hem de recolzar també en les xarxes cívico polítiques, en nous valors. Tampoc podem obviar els temes que l'afecten i ens afecten, des del conflicte d'Orient Mitjà fins a les infraestructures, des de la democratització de la construció europea fins a la seva competitivitat.

6. Referent a la causa comuna impulsada per Raimon Obiols, no es tracta tant de plantejar-se una nova etapa del tripartit, sino d'uns objectius més ambiciosos que puguéssin derivar en el nou partit demòcrata del que parlo, des de l'aproximació d'altres persones independents o provinents d'altres opcions polítiques, fins i tot de CiU, catalanistes i catalanes actives. Tampoc es tractaria d'aparcar debats identitaris, sinó integrar-los en la consecució d'un model federalitzant d'articulació de poders territorials i de les diferents cultures, d'un catalanisme cívic, des de la proximitat a la ciutadania, amb un paper actiu de les ciutats, per respondre a les necessitats de la gent i fer front a la necessària competitivitat i cooperació en un mon global, en la línia dels "meus desitjos" per al 2009. També modernitzaria l'espai de la producció d'idees canviant fàbrica (això és del segle 19) per àgora, que al menys és dels grecs...

7. És per això que reitero la necessitat d'impulsar una opció electoral demòcrata europea, també a Espanya, social-liberal, catalanista a casa nostra, des d'una opció de progrés, que pugi incorporar també persones de diferents partits i sensibilitats, que tingui com objectiu prioritari la construcció d'una Europa unida en la diversitat, propera a la ciutadania, vertebrada des de les grans regions econòmiques i culturals, en la que Catalunya i Barcelona han de liderar la construcció i l'impuls de la gran regió Mediterrània.

Finalment, si hagués de triar una aliança per a Catalunya, no triaria una que s'atrinxerés entorn al nacionalisme ni d'adscripció única a Catalunya, sinó una d'ampli espectre catalanista estructurada des d'opcions centrals i progressistes, com la opció demòcrata que proposo.