catalanisme i aeroport

Divendres al vespre, amb la firma de l'adquisició de Spanair per part d'empresariat i administracions catalanes, es va posar la primera pedra per convertir l'aeroport del Prat en un hub de vols intercontinentals, a part, lògicament, de la que serà la pròpia infraestructura de la Terminal 1 que sembla estarà operativa a l'estiu. És aquesta una iniciativa que marcarà sense dubte el futur de Catalunya, del seu progrés econòmic i cultural. Però amb això encara no n'hi ha prou. Cal la gestió íntegra de l'aeroport per una majoria que vetlli sol pels seus interessos, i al servei dels del seu territori d'influència: Barcelona, Catalunya i l'Euroregió mediterrània. I això és una majoria catalana amb la participació d'aena, i no al revés.

I és a partir d'aquí que ve al cas comentar un debat sobre catalanisme que va organitzar la Fundació Rafael Campalans, divendres a la tarda, just abans d'aquesta firma. En ell es va posar sobre la taula, respecte a l'encaix de Catalunya a Espanya, que només hi ha dues alternatives: o independència o federalisme plurinacional. Sent partidària de la opció federalista -que jo anomenaria "lliure"-, crec que s'ha de basar en un autogovern suficient a Catalunya com per poder gestionar tot el seu potencial i atendre les necessitats de la seva gent, vertebrant-se en projectes compartits a Espanya i Europa. I això vol dir, encara que tot no ho digui l'Estatut, la gestió de les grans infraestructures (port, aeroport) i de les de proximitat (rodalies i connexions viàries) amb la capacitat de decidir sobre la inversió d'aquestes darreres.

Potser podrien ser però d'aquestes causes comunes que podem compartir la societat civil i política per la que treballar plegats.

Però tornem al debat sobre el catalanisme. Penso -i així ho vaig expressar- que cal reforçar la seva vessant cívica, la que inclou els ciutadans en el devenir del nostre país, la seva força motora. Però tot i compartint que la disjuntiva a Catalunya entre la independència i el federalisme en relació amb Espanya i Europa porta a estratègies oposades, la opció federalista ha de ser el màxim d'integradora i trobar aliats a Catalunya entre sectors progressistes, liberals, humanistes, també nacionalistes, sumant voluntats a l'hora de plantejar quina relació volem amb Espanya i Europa. Però sobretot haurem de trobar aliats a Espanya, també en sectors liberals i progressistes, que la vulguin més oberta, més lliure i integradora, reconeixedora de la riquesa de les diferents realitats culturals, econòmiques i nacionals, que comparteixen també problemes i projectes comuns, convencent que, en la perspectiva europea, és el millor també per a una Espanya i una Europa que han d'adaptar-se a les realitats del segle 21.

Així per exemple, la gestió de l'aeroport per part de majories catalanes no necessàriament perjudica Espanya, sinó que, obrint noves oportunitats per a Catalunya, també les obre per a Espanya i beneficia una Europa que aposti per les grans regions, especialment la que vertebra i s'obre a la Mediterrània.