Europa va impulsar la Unió per la Mediterrània per crear les bases d’un espai pel progrés i la pau a la regió. I en la primera ocasió que te l’oportunitat de parlar-hi per reforçar els moviments civils per la pau, la democràcia i la llibertat, es queda muda -o casi- i torna a ser EEUU qui pren la iniciativa i marca el discurs i l’acció. Fins i tot Obama, avui, quan ha trucat a líders mundials per comentar la situació d’Egipte, truca Cameron però cap representant de la UE.
De com Europa com a conjunt actuï en aquest procés, del protagonisme que tingui i de l’impuls que això representi per a la Unió per la Mediterrània, dependrà la seva influència en la regió en tots els sentits. No podem perdre aquesta oportunitat.
Però encara hi ha més. Barcelona, que vol ser la capital de la Mediterrània, i és la seu del secretariat del Unió per la Mediterrània, que va acollir el procés de Barcelona al 1995, no s'ha sentit. Avui seria bona la filosofia d’aquell Districte XI que vaig tenir l’honor de presidir, nascut per reconstruir convivència de civils enfrontats per la guerra dels Balcans i les seves ciutats, va acabar sent el símbol d’un mon sense fronteres sobretot al sí de la Mediterrània en el que la societat civil, amb valors cívics i democràtics, hauria de ser protagonista. No és el que ha passat a Tunísia, a Egipte? Pot ser el que passi a més indrets... Barcelona no pot perdre les seves senyes d’identitat per la pau i la solidaritat a la Mediterrània ni el seu protagonisme.
