Fa 7 anys molts varem celebrar amb il•lusió el inici d’una nova etapa per Catalunya: la possibilitat d’aprofundir en la democràcia i de regenerar un projecte de país de la ma de la societat civil, impulsant un catalanisme més cívic, més arrelat al territori, amb més projecció al mon i amb un autogovern més potent en el marc d’una Espanya plural, que tendís a tancar el conflicte secular amb la seva realitat plurinacional.
La veritat és que, ajudats per la crisi i amb la manca d’una estratègia compartida al sí del tripartit i, més àmpliament amb les forces vives de la societat catalana, els anhels de fa uns anys no van quallar –malgrat avenços amb l’estatut i el finançament i millores en la gestió del país- i van topar també amb una Espanya que no ha sabut entomar uns reptes que haguessin permès fer un salt històric en el marc d’un projecte també per a una nova Europa.
El resultat és que avui ens trobem en un estrany camí: el d’haver de redreçar el maltret camí de la nostra economia, del nostre teixit empresarial i del nostre capital humà; el de conduir la voluntat ciutadana expressada el 10 de juliol cap a fites i estratègies intel•ligents i àmpliament consensuades, i el de regenerar una vida política avui allunyada del ciutadà. Però ho hem de fer també en un marc espanyol i europeu que no te un projecte prou compartit i coherent, doncs prevalen encara amb excés interessos nacionals de curta volada. Deixeu-me que avui em centri en la regeneració de la vida política. Ahir recordava 5 causes de la desafecció cap a la política:
La veritat és que, ajudats per la crisi i amb la manca d’una estratègia compartida al sí del tripartit i, més àmpliament amb les forces vives de la societat catalana, els anhels de fa uns anys no van quallar –malgrat avenços amb l’estatut i el finançament i millores en la gestió del país- i van topar també amb una Espanya que no ha sabut entomar uns reptes que haguessin permès fer un salt històric en el marc d’un projecte també per a una nova Europa.
El resultat és que avui ens trobem en un estrany camí: el d’haver de redreçar el maltret camí de la nostra economia, del nostre teixit empresarial i del nostre capital humà; el de conduir la voluntat ciutadana expressada el 10 de juliol cap a fites i estratègies intel•ligents i àmpliament consensuades, i el de regenerar una vida política avui allunyada del ciutadà. Però ho hem de fer també en un marc espanyol i europeu que no te un projecte prou compartit i coherent, doncs prevalen encara amb excés interessos nacionals de curta volada. Deixeu-me que avui em centri en la regeneració de la vida política. Ahir recordava 5 causes de la desafecció cap a la política:
- la manca de vincle entre el elector i l’elegit que hauria de resoldre una llei electoral diferent;
- unes estructures de partit poc permeables i enquistades;
- la manca de confiança entre ciutadà i polític avui més necessària que mai per fer front als reptes que te avui la societat;
- la necessària devolució de sobirania cap al ciutadà i les estructures locals que son les que vertebren el territori, espais de convivència i oportunitats;
- uns partits que semblen prioritzar el “quítate tu para ponerme yo” més que la recerca d’acords i de mesures compartits
- i, finalment, uns projectes i unes estructures de govern mundial i europeu que no s’ajusten a les realitats del segle 21.
