Els empresaris, la crisi i l’aeroport

Demà alguns empresaris petits i mitjans i autònoms es desplacen a Madrid per aportar les seves propostes davant la crisi per salvar un sector de l’economia que nodreix de molts llocs de treball el mercat laboral.

Així com les grans empreses –que cal promoure com a base del teixit productiu- tenen mes capacitat de negociar amb el comitè d’empresa la defensa del present i el futur dels treballadors i amb les diferents administracions, hi ha tot un sector d’empresaris i professionals i dels treballadors al seu càrrec, que queden al marge d’aquests processos i pateixen, uns i altres, la part més cruel de la crisi.

Els petits i mitjans empresaris perquè no poden actuar de lobby i perquè tenen més dificultats per posar sobre la taula determinades negociacions amb els treballadors, i d’altra banda, els autònoms perquè no tenen atur excepte que les cotitzacions hagin estat molt elevades. Aquest tema és especialment important quan aquests autònoms son una externalització dels costos de personal d’empreses que volen evitar costos de seguretat social i de possibles indemnitzacions en moments de necessaris ajustos de personal.

Aportar propostes per aquests casos és especialment complex però és obvi que totes aquelles que expressi demà aquest sector han de ser tingudes en compte, sobretot aquelles que comptin amb un més gran suport social. És també lloable l’esforç de coordinació amb altres col·lectius d’arreu.

Però hi ha propostes a la crisi que tenen un fons més estructural i que afecten al model de gestió dels recursos i potencials de l’economia espanyola. En un mon globalitzat, en una Europa necessàriament més unida i vertebrada, superadora de fronteres tradicionals, cal més estratègia compartida supranacional –per exemple en la definició de les infraestructures-, però més gestió i capacitat de decisió des de la proximitat, des d’estructures més flexibles i autònomes que aprofitin al màxim els potencials dels territoris des de les seves pròpies aliances estratègiques.

Així cal entendre també la necessària cessió de la gestió dels aeroports, ports i infraestructures relacionades, a aquelles autonomies que ho desitgin amb l’objectiu de definir estratègies pròpies de creixement, de projecció, de massa crítica, que, unides entre elles, donaran també una més gran projecció i capacitat de creixement al conjunt d’Espanya i d’Europa.

La informació sobre el projecte de gestió dels aeroports espanyols és un atemptat a la competitivitat de l’economia no només catalana, sinó espanyola i europea, indispensable també per sortir de la crisi, i, sobretot, per sortir-ne reforçats.

Però així cal entendre també el finançament tant llargament reivindicat.

No és potser el moment de que la societat catalana s’activi i, tal com va fer fa uns anys al IESE per aquestes dates, reivindiqui aquestes reformes estructurals per sortir de la crisi? No és el moment que Espanya modernitzi la seva estructura de gestió del territori per millorar la competitivitat de la seva economia i del seu teixit productiu tot i obrint-se a Europa?