Uns breus apunts sobre l'actualitat

Agenda internacional

Crec que li podem donar un aprovat alt a l’agenda Internacional, encara que necessita millorar. La reunió del G20 ha seguit posant les bases de la coordinació en matèria financera i fiscal per redreçar la situació més crítica de la crisi global, però s’ha fet des d'un excessiu protagonisme dels Estats i no tant des d’un ordre global més democràticament supervisat que caldria començar a "pensar", començant per la pròpia Europa. Les polítiques plantejades pels diferents estats tampoc han estat suficientment contrastades o vertebrades, al menys a Espanya, amb les realitats territorials. D’altra banda, m’ha semblat fonamental l’entesa entre EEUU i Europa, i en particular, en l’estratègia d’abordar els conflictes vinculats amb els països de religió musulmana i amb el paper de Turquia. Sempre havia pensat que una aliança de civilitzacions, entesa com la “casa comuna” dels ciutadans d’arreu, no es podia fer sinó hi havia prèviament una aliança en el sí de l’anomenada “civilització occidental”, i aquesta finalment s’està donant.

Agenda espanyola

Avui estic optimista, i el discurs de Zapatero en presentar els nous Ministres m’ha retornat una certa esperança: ha esmentat, ha apuntat, la necessitat, per sortir de la crisi, no només d’un pacte social sinó també d’un pacte territorial. Que cal comptar molt més amb els territoris, i que cal crear les bases d’aquest projecte des de la igualtat d’oportunitats dels ciutadans i amb el potencial dels territoris, des de la seva igualtat d’oportunitats. Però sempre s’ha referit a l’Estat de les Autonomies i no a un nou model avançat amb la reforma del Senat, per exemple. Sempre ha parlat de coordinació territorial i no de retornar o cedir poder...
L’avantatge de que alguns ministres siguin pesos pesants al sí del partit, si van en la direcció apuntada, és que el que impulsin tindrà més fàcilment el recolzament del partit. Però el risc és precisament que es consolidi la tendència al camí fàcil de mantenir l’status quo amb algunes concessions a Catalunya a canvi d'acords puntuals amb nacionalistes per garantir majories parlamentàries, però amb comptagotes per no alterar un discurs d’una Espanya fonamentalment igualitària i centralitzada en la presa de decisions estratègiques tant per a Espanya com per als seus territoris, amb una participació més simbòlica que real.
Fins ara, les credencials dels nous ministres no se si son gaire esperançadores (Blanco i el pacte amb UPN, Chaves i la seva aposta per mantenir privilegis amb CCAA pobres i la Salgado reticent a determinats traspassos...), però sempre cal pensar que les coses poden canviar.
Catalunya però s’ha de rearmar i ser capaç de clarificar les seves propostes.

Agenda Catalana

L’agenda catalana també està una mica revolucionada i amb passos canviats. Es preten actualitzar el pacte d’entesa quan s’ha produït una crisi important en el govern per l’actuació del Conseller d’Interior i els Mossos d’Esquadra, i quan no hi ha perspectives en el curt termini de canvis des de Madrid, ni en finançament ni en gestió d’infraestructures. És el pacte d’entesa que cal renovar o el projecte de país i la nostra actuació davant la realitat espanyola... Arrel d’això voldria destacar la diversitat d’iniciatives per abordar aquesta reflexió que, entenc, hauria de ser del conjunt de la societat catalana i des de la reformulació del concepte de progrés. Crec que aquest projecte hauria de contemplar tant la reformulació d’un projecte compartit Catalunya endins, com la formulació i proposta a Espanya i a Europa de com ens hi volem vertebrar i perquè, buscant, en aquest viatge, companys més enllà de Catalunya.

...I una bona iniciativa

Malgrat haver estat crítica amb la darrera evolució de Ciutadans pel Canvi, reconec l'encert de posar sobre la taula el debat d'obrir les llistes electorals i de reformar-ne la Llei mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular. Esperem que sigui un debat enriquidor i la reforma de la Llei electoral respongui a la necessitat de transparència i de vincular l'actuació dels elegits als vots dels electors i no a la fidelitat als aparells de partit.