Pel fil de la navalla

Sembla que finalment serà Lehendakari Patxi López amb l’ajut del PP, iniciant així una nova etapa al País Basc. Tot i partint de la base de que no es farà un govern de coalició amb el PP, Zapatero camina pel fil de la navalla. O aprofita aquesta oportunitat – la dels dos governs de Catalunya i el País Basc - per liderar el discurs d’una nova Espanya federalitzant i oberta, construïda des de diferents pols o regions culturals i econòmiques que “estirin” també del conjunt, o caure en el discurs de l’Espanya uniformista o si menys no “difusa” del PP i UPD que radicalitzaria les posicions nacionalistes basques i consolidaria el “frontisme” seria fàcil. Amb aquesta opció, sense suports parlamentaris clars al Congrés i immersos en una crisi de la qual ningú s’atreveix a predir-ne el final, el PSOE quedaria desdibuixat de l’escenari polític per un PP a qui li seria més fàcil apel·lar a la necessitat d’un canvi. És el moment doncs de defensar aquesta Espanya del futur, integrant en ell nacionalistes per vertebrar-ne un projecte transversal, modern, social, pròxim, plural i competitiu. Així, el PSE ha de tenir l’habilitat de tendir ponts amb el nacionalisme basc, i treballar amb el PSC més radicalment federalista per guanyar la batalla ideològica al sí del PSOE i de la societat espanyola, basca i catalana, apel·lant també a humanistes i liberals, en un procés de refundació d’un nou espai de progrés social liberal del segle 21, ajudant també a resoldre els temes pendents catalans.

Però aquest procés no depèn només del PSE i del PSOE. En ell el PNB també haurà d’acabar de perfilar la seva estratègia política i valorar què li convé a la societat basca. Poder serà el moment de tornar-li el gest que el PSE va fer fa uns anys, un pacte de govern, o, si més no, per trobar espais de col·laboració i consens i facilitar la cohesió de la societat basca. I en aquest procés no podem oblidar ni Aralar ni EA ni EB.

Això vol dir que no cal buscar acords amb el PP? No, és necessari sobretot a Espanya en allò que fa referència a la crisi, i per tant també per una nova estructura territorial que col·labori a gestionar la crisi i a sortir-ne en millors condicions. I potser la situació del País Basc pot ajudar. Però aquest intent per al consens només es pot fer des del discurs convençut de que les estructures federalitzants son les que convenen i amb la complicitat d’un ampli sector del nacionalisme i de sectors liberals i de progrés espanyols.

Quines son les repercussions a Catalunya? Primer, cal tenir en compte que la situació de Catalunya és radicalment diferent de la del País Basc. Mentre al País Basc l’estructura competencial i financera està bàsicament resolta –sempre hi ha aspectes a millorar-, a Catalunya el més calent és a l’aigüera. Aquí hem de fer un doble esforç. Primer, trobar els espais de confluència per defensar els nostres interessos “de debò”. Però també per dibuixar com el model per a Catalunya es vertebra amb Espanya i amb Europa, per trobar aliats en la seva defensa, i aconseguir així un desplegament de l’autogovern i un finançament que no faci saltar pels aires les costures bàsiques de la convivència, o recórrer de nou a les renúncies de Catalunya. Així, els catalans hem d’unir-nos en lo fonamental, però apostar per un model de relació amb Espanya àmpliament majoritari perquè “Espanya” no tingui “confusions”.

Zapatero podria estar temptat de fer “moviments tàctics”, ja sigui pactant amb CiU l’estabilitat al Congrés a canvi d’afluixar la mosca amb Catalunya, ja sigui jugant a la geometria variable. Però tant l’un com l’altra haurien de respondre a l’estratègia d’un projecte nou que l’“abraci”, buscant les aliances no com una manera de “surfejar” la situació, sinó de posar les bases d’un nou model de país i de projecte polític. Així, un acord en aquesta línia amb CiU (fins i tot amb PNB si prosperés una certa entesa al País Basc) a Madrid no seria per reproduir vells esquemes "d'estires i afluixes" entre el centre i la perifèria, i sí la correlació d'aquest nou projecte a Catalunya (i al País Basc). Tampoc una geometria variable tindria sentit sense un PSC més autònom (amb grup propi) en la defensa dels interessos i compromisos per Catalunya.