Aquest cap de setmana s’ha sabut que Ignasi Guardans s’integrarà en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero com a Director General al front del Institut de Cinematografia.
És una bona noticia per diferents raons. La primera, perquè crec que Ignasi Guardans hi aportarà una visió diferent, més liberal, més oberta, més moderna, de la gestió del sector audiovisual i del cine. Segon, perquè és una obertura del govern de Zapatero cap a altres sensibilitats polítiques d’entorns liberals, nacionalistes... que potser no ha fet amb prou contundència i abast. I tercer, perquè apunta el que sectors del nacionalisme han defensat sovint: el compromís també amb la participació activa en un govern d’Espanya des d’opcions de progrés que fa poc també va defensar un altre insigne militant de CiU.
Des d’aquest blog vull desitjar-li sort. I també m’agradaria que pogués influir en la Ministra en el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística d’Espanya com un patrimoni de tots, com una riquesa i no com un problema. Forma part de les bases d’un model federal i de la recuperació d’un projecte que en el seu dia el PSOE, o al menys Zapatero, volia impulsar i que va donar com a resultat el document de Santillana. Recordo que aquell volia ser el principi d’un canvi profund en la història...