La Catalunya "de debò"

Ahir, com 100.000 ciutadans més, vaig anar amb el meu fill a celebrar el “Copa, Lliga i Champions” al camp del Barça. Era un fet que el meu fill havia de viure i recordar-ho amb el temps. Un camp a vessar... esplèndid.
Va ser una experiència difícil d’explicar o de transmetre, però, en qualsevol cas una experiència única. Única perquè es celebrava una fita única d’un equip de futbol que ho ha donat tot en el camp, que ens ha fet gaudir i recuperar aquelles pessigolles a l’estómac de quan guanyen els teus amb contundència i elegància, i que ens ha fet copartícips de les seves fites. És com si tots haguéssim guanyat una mica amb ells. Única perquè érem 100.000 persones entregades, fins i tot aquells que som més primmirats. Disposades a esperar 3 hores per veure saltar al camp els artífex d’aquest sentir col·lectiu. 3 hores cantant, saltant, fent onades, practicant el ziga-zaga-ziga-zaga, ajudats, és cert per un gran “conductor de masses” des del camp. I única perquè com l’equip, tots érem “un”. Ni tant sols hi havien diferències pel lloc que ocupaves en el camp. Tots érem “un”: de tots colors; de tots orígens; de diferents barris i comarques; de totes classes; de tots idiomes; de totes les edats; de diferents ideologies; també amb diferents banderes compartides... com la Catalunya de debò. Ahir, orgullosos de compartir una il·lusió sota un càntic i un sentiment comuns: visca el Barça i visca Catalunya! Aquest Barça i aquesta Catalunya.