Probablement quan rebeu aquest article molts ja estareu de vacances. Jo mateixa no sé si tinc més el peu a una banda o a l’altra. Però semblava que no podia desconnectar uns dies sense traslladar-vos algunes sensacions de darrer moment, després de l’actualitat dominada per l’acord de finançament.
La desafecció política
Es parla molt de la desafecció de Catalunya envers la resta d’Espanya, però poc de la desafecció cap als partits actuals i la política en general, tal com posa de manifest la darrera enquesta del CEO en la que casi tots els partits perdent suports. No és que la ciutadania no estigui motivada per implicar-se en projectes socials. Potser no se sent prou representada. Avui no és el moment d’analitzar-ho en profunditat, doncs les raons son múltiples, però es tracta fonamentalment d’un canvi de cultura política. D’avançar cap a la necessària corresponsabilitat amb la societat civil per construir una societat més equilibrada i més dinàmica, generadora d’oportunitats, en un mon cada cop menys vertical i més horitzontal.
Les properes eleccions
La polarització, radicalització i el maniqueisme de la política no representa la complexitat de la societat, malgrat pugui interessar els partits per desmarcar-se del contrincant. La ciutadania no està majoritàriament a favor dels sindicats o dels empresaris, ni d’Espanya o Catalunya, ni per l'acord de finançament sí o no sense fissures, ni necessàriament pel tripartit o CiU... Vol veritat, vol propostes positives i realistes, alhora que projectes engrescadors i ambiciosos que necessiten mínimament compartir, sentir que els motiva cívicament. Vol ser tractat com a adulta. Per això les iniciatives trencadores amb “l’estatus quo” coherents son ben acollides, a l’igual que acords transversals que representin passes endavant, encara que sembli contradictori. Ara no toca dir com, però haurem de plantejar-nos cap a on volem anar com a col·lectiu i com, què vol dir progrés al segle 21. És potser el moment de canvis radicals (anar a les arrels) o estructurals, amb perspectiva de futur, que marquin el camí?
Bones vacances
Dades personals
- Teresa Sandoval
- Em considero demòcrata perquè penso que la sobirania i la força rau en les persones, liberal perquè estimo la llibertat, i progressista perquè el progrés i la cultura han d'arribar a tots els racons i a tothom per fer-nos una mica més lliures. Aposto per les estratègies globals, transnacionals, mundials, europees, regionals... i pel diàleg en la resolució de conflictes. Però aposto per la proximitat en les decisions que marquen la nostra vida quotidiana, la gestió dels nostres potencials, fomentant les aliances estratègiques per fer avançar els canvis, per fer emergir les idees i gestionar el nostre destí. Crec en la corresponsabilitat dels projectes compartits, en la implicació de cadascú de nosaltres en un projecte vital.