Valoracions

En positiu

Trinidad Jiménez

Per haver estat capaç de consensuar un pla d’estalvi del sector de la sanitat amb totes les comunitats autònomes, com el principi per a un acord més ampli, incorporant, fins i tot, algunes propostes d’altres partits que potser no han quedat prou reflectides, i tot i garantint la plena llibertat de les diferents comunitats de regir aquells aspectes en que es treballi en la mateixa direcció.

Xamfrà

Xamfrà és un col•lectiu que, a través de la música, uneix nens de diferents escoles i entitats del barri del raval, i aquests amb nens d’una escola de música de Sarrià. La ciutat ens farà lliures. Aquesta tarda he estat en la inauguració de la nova seu. I m’he retrobat amb vells amics amb qui varem compartir la dura però enriquidora etapa de suport als ciutadans de Sarajevo. Els Milà. I com aleshores, hi aportaven material de S&Cole. No defalleixen. Continuadament, en silenci. Això sí és un clar exponent de “entre todos...”: els nens del barri entre sí; els nens d’una banda i altra de la ciutat; empreses i bancs, fundacions i associacions diverses. Mestres, pares, institucions... Total: una petita obra d’art cívica.

Museu del Modernisme Català

Dijous vaig anar a la inauguració del Museu del Modernisme Català, una iniciativa d’uns particulars que varen anar adquirint peces d’autors modernistes. Fantàstic. Elegant, diàfan...

La llei d’economia sostenible

Sembla, amb el que tot just he llegit, que la llei pinta be. Una llei sobre la que bastir el consens, tot el consens possible. I sobre el que ha sortit recentment sobre les prioritats, entenc que tant important és la presa de decisions imminents per pal•liar els efectes de la crisi com impulsar aquelles mesures que han de posar les bases per un creixement sòlid, iniciativa que sembla ha comptat amb la col•laboració d’experts.

Tanmateix, no es tracta només d’impulsar plans d’estalvi, sinó de consolidar entre tots la concreció de mesures de les prioritats que apunta d’implicar-nos, públics i privats, en una aposta clara per la innovació.

Comissió incendis d’horta de sant joan, en quant als continguts pactats de millora

I en negatiu? Ahir no se’m en acudia cap, però avui sí.

Carretero: és una barbaritat demanar un exèrcit propi quan avui el que demanem és un exèrcit, si de cas, europeu. El debat sobre el nostre model de país, ha d’anar més entorn a com prestem millor els serveis als ciutadans, o com posem fil a l’agulla una estratègia que ens permeti créixer, desenvolupar-nos i projectar-nos al mon, en un marc d’interdependències.

Europa i Grècia

Fa uns dies parlàvem d’un projecte de Fons Monetari Europeu i avui parlem d’ajusts bilaterals... alguna cosa es torça...

Repartiment de diners a Andalusia

En moments de crisi on tots en estrenyem el cinturó cal tenir cura de com es reparteixen els diners. I a Andalusia o arreu, no es tracta tant de repartir diners –excepte aquelles que poden respondre a les necessitats sorgides de les nevades- o afavorir les peonades, sinó triar molt be les inversions. Tampoc es tracta de tornar a entrar en conflictes entre territoris, sinó de perfilar be l’estratègia compartida.

Els conflictes al sí del tripartit i amb l’oposició

No ens podem permetre els conflictes que s’estan produint al tripartit, ni els entrebancs que l’oposició sovint també posa als grans acords.

En part positiu, en parti negatiu: la reforma de la Diagonal

Reforma sí, referendum també, però més marge per perfilar les propostes valorant si és possible incorporar-ne alguns suggeriments, malgrat que les propostes son positives.

Conclusions

Avui doncs, més que mai, cal reconèixer com es mereix, i posar-lo en el lloc que li correspon, la tasca que ciutadans i empreses fan perquè la realitat de la nostra societat sigui més rica, més ben travada. Per això ara més que mai, hem de treballar en un projecte potent i coherent per Catalunya compromès amb la ciutadania, des de la ciutadania, de forma a que ens comprometem amb el país, socialiberal, regenerador... Treballar pels grans acords de país aquí, a Espanya i a Europa.

Però ara cal un govern fort i que actuï amb contundència, mirant al centre, que treballi amb els ciutadans i el territori per tirar endavant i resoldre els problemes de la gent, a peu de carrer, i PSC mirar a CiU per fer un govern i unes polítiques més coherents. Que el recolzi en el desplegament de la MAT o el quart cinturó, i els grans temes de país.

Finalment, el PSOE ha d’incidir en el plantejament de país que miri al centre, més liberal, al que convidar CiU i PNB a implicar-se en el marc d’un pacte d’estat més enllà d’influir i amb l’objectiu de buscar grans acords amb el sector més obert i liberal de debò del PP.

Cal no oblidar la necessitat de grans pactes d’estat.